Reportatge del programa “Tot es mou” de TV3: Què són les “mentideres” de Montserrat?

Les pluges del passat mes d’abril van regar generosament tot el país. A la zona del Montserratí, la precipitació va arribar a valors poc habituals fins a tal punt de fer brollar molts punts d’aigua de la Serralada Prelitoral.

A inicis de la setmana del 16 d’abril vaig apropar-me al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac per contemplar una de les meravelles naturals més espectaculars que tenim a la zona com és veure brollar diferents fonts intermitents com la font Barbotera, la font Pedregosa, la font Saiola i la font falsa de Rellinars, entre altres. Com també a la zona de Montserrat on brollaven diferents mentideres i també, de forma excepcional, la font de l’Esclatarada!

Estava força convençut que la font mentidera de l’Esclatarada s’havia estroncat per sempre més, ja que quan hi ha un episodi de pluja important acostumen a rajar certes mentideres d’aquest massís, però aquesta no ho feia!

Sorprès per aquest fenomen, vaig enviar un grapat de fotografies a l’Eloi Cordomí, meteoròleg de TV3, del qual ja havia parlat amb ell en altres ocasions. Ell, també atret per aquest fet inusual, ens apropàvem al cap de pocs dies a la riera de Marganell i després a la font de l’Esclatarada, proper al cementiri de Monistrol de Montserrat per fer un reportatge.

Podeu veure el reportatge, com també un esment al llibre Fonts de Montserrat i Indrets amb aigua, en el següent enllaç al peu de foto.

Veure vídeo

El llibre “Fonts de Montserrat i indrets amb aigua” obté el Premi de l’Aigua 2018

A finals de febrer rebia una trucada inesperada del Sr. Xavier Latorre, president de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua (ACAA), per comunicar-me que havia estat escollit com a un dels guanyadors dels Premis de l’Aigua 2018, juntament amb onze finalistes més. Des de l’any 2000, aquesta associació concedeix aquest reconeixement a empreses, a particulars, a autors de publicacions editorials i a altres ens.

Una de les primeres iniciatives de l’Associació fou la instauració dels Premis de l’Aigua, que enguany arriben a la 19a edició. Aquests Premis van néixer amb la pretensió de guardonar, de forma no dinerària, les actuacions i trajectòries més destacades relacionades amb l’aigua en els àmbits de la investigació, de la informació, professionals, empresarials, mediambientals, etc.

Segons la informació facilitada per aquesta entitat, el mecanisme de selecció dels premiats de cada any consisteix en el fet que els socis i afins a l’associació formulen les propostes que consideren més adients, les quals es sotmeten a la consideració d’un Jurat extern, nomenat per la Junta Directiva de l’Associació, dins el qual aquesta no es reserva cap presència en forma de vot. El Jurat, cada any diferent, sempre està integrat per cinc personalitats de reconegut prestigi a Catalunya.

La celebració de l’edició d’enguany, es va celebrar el dimarts 20 de març a dos quarts de vuit del vespre a la seu del Col·legi d’Enginyers Tècnics i d’Obres Públiques de Catalunya, situat al carrer Numància de Barcelona.

Va obrir l’acte el Sr. Xavier Font, l’amfitrió de la seu on es va realitzar la cerimònia i també degà del Col·legi d’Enginyers; posteriorment el Sr. Xavier Latorre, president de l’ACAA va fer un parlament introductori fent especial esment a les tasques de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua; i tot seguit, el Sr. Lorenzo Correa, de l’Agència Catalana de l’Aigua va fer una reflexió personal i posteriorment va nomenar i cridar a recollir el premi a tots els finalistes. Cada premiat, va disposar d’alguns minuts per donar els agraïments.

Al meu torn, vaig donar les gràcies pel reconeixement a l’organització, al Jurat i també a tots els col·laboradors que amb menys o més intensitat han fet possible l’obra. Així com a l’editorial per confiar en mi a l’hora d’encarregar-me el projecte.

No me’n vaig estar de fer esment de la riquesa paisatgística i patrimonial que tenim a Catalunya, però que no hi prestem molta atenció. En el cas de Montserrat, per exemple, majoritàriament posem el focus al patrimoni monumental i religiós, però no ens fixem que el seu entorn natural també presenta un distès patrimoni hídric amb la presència d’una inumerable xarxa de fonts i surgències naturals, a més a més d’unes enginyoses infraestructures relacionades amb l’aigua com basses, cisternes, pous, canalitzacions, etcètera.

Durant el desenvolupament del treball, em va sobtar l’enginy aplicat al món eremític per tal d’aprofitar fins a l’última gota d’aigua, com també la surgència intermitent de les mentideres de Montserrat que a parer meu són un dels espectacles naturals des del punt de vista geològic i hidrològic més impressionants del país.

No vaig acabar la meva intervenció sense felicitar als altres guanyadors i, en especial, a la Comunitat Minera Olesana, també premiada pel seu 150è aniversari. I també vaig fer esment que gràcies a ells, he pogut arribar fins aquí perquè han estat ells qui m’han aplanat el camí per publicar diferents llibres.

Donant les gràcies pel premi

Fotografia amb el Sr. Xavier Latorre, president de l’ACAA

El llibre pel qual he estat premiat, Fonts de Montserrat i indrets amb aigua, fou editat i publicat per Farell Editors el juny del 2017.

Tot va començar a finals de febrer del 2014, després d’aparèixer en un reportatge del programa Espai Terra de Televisió de Catalunya que vaig establir contacte amb l’editorial. Així començava un periple de 39 mesos (3 anys i 3 mesos) de feina per confeccionar un llibre que parlés de l’aigua a Montserrat. No era una labor fàcil, ja que aquesta muntanya sempre s’ha caracteritzat per ser una “muntanya seca” per la seva geologia i geomorfologia.

Els dos primers anys, vaig haver de fer front a la manca de pluja, que em va portar dificultats per desenvolupar l’estudi, però finalment, el 2016 va ser un any més generós i em va permetre fotografiar diferents punts d’aigua i treballar més còmodament.

Si parlem de l’estrctura, el llibre es divideix en 15 itineraris dels quals la primera meitat suggereix un seguit d’itineraris per l’interior del massís i els restants proposen diferents recorreguts pels municipis que abracen la muntanya. D’aquestes rutes, s’intenta arribar a tots els públics amb itineraris curts i llargs i alhora de diferent dificultat. A part del cos central, que és el més important, el llibre té una part introductòria amb diferents apartats i explicacions que contextualitzen el massís i la relació amb l’aigua. I clou amb un índex de coordenades per facilitar la cerca dels indrets amb aigua.

Com a autor d’aquest llibre i de cinc més, aqesta diada de Sant Jordi, estaré a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay signant autògrafs.

Nou llibre: Fonts de Montserrat i indrets amb aigua

Benvolguts,

Després de més de dos anys d’un intents treball sobre el paper i sobre el terreny, finalment veu la llum un nou llibre sobre Montserrat, en aquest cas sobre les fonts, surgències i punts d’aigua de la muntanya.

És per aquest motiu tan especial que em complau convidar-te a la presentació oficial del nou llibre Fonts de Montserrat i indrets amb aigua que es realitzarà a la Biblioteca de Santa Oliva (C/ Salvador Casas, 28) d’Olesa de Montserrat el proper dijous 8 de juny del 2017 a les 19.00 hores.

L’acte es dividirà en dues parts, en primer lloc la presentació formal i, en segon lloc, un tast d’aigües.

Una abraçada!

Sortides guiades per l’ajuntament d’Olesa de Montserrat

Toca fer una mica de balanç de les sortides que he realitzat per l’ajuntament d’Olesa de Montserrat durant el 2015 i 2016. Aquestes sortides s’han realitzat gràcies a un Pla d’Ocupació Local.

A l’haver optat a la plaça, doncs la meva feina ha estat fer de guia de natura i excursions per la muntanya pel terme municipal i l’entorn. Un dels objectius principals ha estat transmetre i ensenyar a interpretar la natura des de tots els vessants.

En segon terme, també he fet de dinamitzador cultural fent sortides urbanes i d’altres interdepartamentals com la sortida pel Dia Internacional de la Infància del Departament de Serveis Socials, sortida per la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura del Departament de Mobilitat o bé, entre d’altres, una sortida urbana per conèixer el nomencàtor local amb noms de dones amb una perspectiva de gènere i urbanisme i promoguda pel Departament d’Igualtat.

Això no obstant, les sortides han sigut de dues tipologies. Generals i específiques:

Sortides generals

• Sortides culturals i/o naturals
• Sortides de descoberta (camins, nous indrets)
• Sortides temàtiques (fonts, masies, geologia, paisatge…)
• Sortides d’experiències (nocturnes, travessa de les tres ermites, etc.)
• Sortides educatives (neteja deixalles, col·laboració amb ADF, educació ambiental, fauna i flora, etc.)
• Suport cultural i de guiatge a les sortides del projecte OLESA, POSA’T EN FORMA-FEM SALUT CAMINANT coordinat per la regidoria de Sanitat.

Sortides específiques guiades

• Per a persones amb mobilitat reduïda
• Grups escolars, associacions, entitats…
• Col·lectius o persones individuals interessats en conèixer un lloc en concret del qual demanen guiatge
• Sortides interdepartamentals dins de l’Ajuntament (sortida pel Dia Internacional dels Drets de la Infància, pel dia Internacional de la Gent Gran, etcètera)

Si parlem de xifres, el 2015 vaig realitzar 48 sortides guiades entre el 4 de maig i el 31 de desembre amb una xifra total de 1076 assistències. En canvi, el 2016 vaig realitzar 23 sortides guiades entre l’1 de juliol i el 31 de desembre amb una xifra total de 922 assistències. Comparant els dos anys, el 2016 ha donat més bons resultats tenint en compte de què s’han realitzat menys sortides, però hi ha hagut més públic.

Retratat durant la darrera sortida del 2016 per veure la última posta de Sol de l’any. Fotografia de: Jesus C. Martínez

Objectius que s’han volgut transmetre:

• Donar a conèixer el patrimoni rural
• Donar a conèixer els camins, colls, valls i altres accidents geogràfics
• Apropar a les persones amb problemes de mobilitat diversa al medi natural mitjançant el vehicle del Departament de Medi Ambient.
• Dissenyar recorreguts per arribar a l’interès de tots els públics
• Tracte personalitzat i amable per a cada assistent.
• Sortides en cap de setmana

Aquí una petita taula de resum:

	Nº Sortides	Assistència	Període	Mitjana
2015	39	1076	Del 4 de maig al 31 de desembre	28 persones /sortida
2016	23	922	De l’1 de juliol al 31 de desembre	40 persones /sortida
TOTAL	62	1998

Pel que fa al 2016, ens hi podem aturar amb més deteniment. Tot seguit es mostra una taula i un gràfic elaborats per mi mateix en el temps lliure sobre totes les sortides realitzades durant aquest 2016 amb el lloc de visita i el sumatori total de públic.

Aquest 2017 sols just ha començat i ja hi ha noves propostes. A partir de la segona setmana de gener hi haurà una nova oferta de caminades didàctiques i culturals des de l’Ajuntament.

---

ANNEX:

Bateria de fotografies de les sortides guiades:

3 de desembre del 2016. Excursió per conèixer el “bosc de les Pujades” d’Olesa de Montserrat

19 de novembre del 2016. Excursió al riu pel Dia Internacional dels Drets dels Infants. Fotografia de l’autor

19 de novembre del 2016. Excursió al riu pel Dia Internacional pels Drets dels Infants. Fotografia de l’autor

24 de juliol del 2016. Aplec a l’ermita i masia de Sant Jaume. Fotografia de l’autor

6 de novembre del 2016: Excursió a la Costa Gorgonçana i al meandre de la Fou. Fotografia de: Jaume Solà

17 de desembre del 2016. Sortida urbana conjuntament amb el Col·lectiuPunt6 per conèixer els carrers olesans amb noms de dona. Una sortida amb perspectiva de gènere i urbanisme. Fotografia de l’autor

Sant Jordi 2016

Sant Jordi, el dia més bonic de l’any. Un dia en què es regalen flors i llibres, és a dir, amor i cultura! No em direu que no és bonic?! Amb aquest escrit vull explicar com va anar la presentació del nou llibre la crònica de la diada de Sant Jordi a Olesa de Montserrat.

Cal començar dient de què aquest any he publicat un nou llibre juntament amb el mestre Miquel Guillamón i Casanovas, d’ofici fuster durant la seva etapa laboral i des del 1980 poeta i artista.

El llibre es diu L’aigua: patrimoni d’Olesa de Montserrat. Itineraris poètics. Volum II. Com es pot veure, és el segon tom d’un projecte artístic editat per la Comunitat Minera Olesana que posa en harmonia l’art -especialment la poesia- amb la geografia.

Els dos volums del llibre

---

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE a la Comunitat Minera Olesana

El volum II va ser presentat el dia 21 d’abril a les 19.00 hores a la seu social de la Comunitat Minera amb la presència d’una setantena de persones. Tot seguit es descriu com va anar la presentació detalladament.

A la tribuna érem presents el Joan Arévalo Vilà (President de la Comunitat Minera Olesana), el Xavier Rota Boada (regidor de Cultura de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat), Miquel Guillamón  Casanovas(coautor del llibre) i jo mateix, Joan Soler Gironès (coautor del llibre).

Va començar la intervenció el Joan Arévalo fent referència a què és la Comunitat i com aquesta va nàixer. Seguidament va fer referència als dos llibres i com és d’interessant per la Comunitat haver confeccionat aquests dos volums.

Fotografia general de la Sala. Foto: Quim Moreno

Seguidament vaig parlar jo, Joan Soler i Gironès, explicant com es va elaborar. Vaig començar fent referència en aquell 21 d’abril fa 4 anys enrere. Resultava ser que al mateix dia, hora i lloc, estava presentant el meu primer llibre, la Guia Excursionista. Olesa de Montserrat i entorns i que ha estat el causant de què avui n’estigui presentant un altre, de fet, la cinquena publicació.

El 9 de juny del 2015 es va presentar el primer tom del llibre de l’aigua i avui, 10 mesos després, es presenta el segon volum. El primer està enfocat amb itineraris del medi natural i el segon del medi urbà. Tot va començar fa dos anys, al 2014, quan el dia de la diada de Sant Jordi, a la tarda, en una conversa informal a peu de carrer amb el Joan Arévalo de la Comunitat Minera Olesana, em va preguntar si volia col·laborar amb en Miquel Guillamón per fer un llibre d’itineraris a partir de les seves poesies. La resposta fou SÍ, sense gaires pensaments. En aquell moment no coneixia al poeta Miquel.

Uns dies després, em vaig reunir amb en Miquel Guillamón i vam mirar les poesies, vam començar a idear com confeccionar el llibre. A partir d’aquí, amb la supervisió del Miquel, vaig començar a dissenyar i redactar els itineraris temàtics i que anessin amb sintonia amb les seves poesies. Avui doncs, dono les gràcies al Miquel per haver confiat en mi per acompanyar-lo en aquest projecte.

Les poesies són el cos, i les descripcions i itineraris, el vestit (Joan Soler Gironès)

Els dos autors. Foto: Quim Moreno

Els itineraris, durant i després de ser redactats i dissenyats, els hi va tocar fer una revisió externa per part de l’Arxiu Històric Municipal d’Olesa de Montserrat (AHMOM) i del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO), concretament el Toni Pérez i el Jaume Morera Guixà respectivament, i altres persones que també es van sumar per revisar-ho. A la presentació vaig fer esment de què jo tinc 24 anys acabats de fer i hi ha moltes coses que no les he viscut i vaig voler que fos revisat externament i expressa.

Després va tocar fer el disseny i maquetació del que havia d’esdevenir un llibre. Aquesta tasca va anar a càrrec del Jaume Morera i Barreda que li dóna un toc molt atractiu i interessant i que provoca que el llibre agradi molt. Per exemple, de la Guia Excursionista s’han arribat a vendre més de 1.000 llibres i un dels fets claus és la maquetació i el disseny.

Pel que fa a la confecció interna del llibre, hi ha 7 itineraris i 1 d’especial, que n’és l’últim. Aquest darrer, és un itinerari imaginari amb les poesies més boniques d’en Miquel i que fan referència a Olesa de Montserrat i a temes generals.

De dreta a esquerra: Sr. Joan Arévalo (president CMO), Sr. Xavier Rota (regidor Cultura), mestre Miquel Guillamón (coautor), Joan Soler Gironès (coautor). Foto: Quim Moreno

En el segon exemplar, hi ha poemes que van acompanyats de descripcions del recorregut i la recol·lecta de les històries orals, records, fets documentats i alguns d’aquests que encara no havien estat mai publicats. Per altra banda, està nodrit de fotografies fetes per diversos autors que han volgut col·laborar, entre elles, retrats del CMRO,  de l’AHMOM, del Miquel Guillamón  i meves, principalment.

A part del contingut i cos del treball, hi ha una part inicial i una part final. A la part inicial, per exemple, s’explica per què hi ha tanta aigua al subsòl i què és un plomer entre més explicacions. En la part final doncs hi ha annexos, biografies, agraïments i referències bibliogràfiques.

En aquest llibre, hi ha diversos objectius que es volen intentar complir: compartir coneixements i divulgar-los i donar a conèixer la riquesa d’aigua a Olesa de Montserrat i la important tasca que fa la Comunitat Minera Olesana pel poble d’Olesa de Montserrat. També vaig donar les gràcies de la important tasca que està fent la Comunitat Minera Olesana i felicitar-los.

Tot allò que aprenc, m’agrada deixar-ho escrit i explicar-ho i que vagi passant de generació en generació. (Joan Soler i Gironès)

Una imatge del llibre de camp del Guillamón que es va parlar a la presentació. Foto: Quim Moreno

Tot seguit, vaig explicar que qui era per mi el mestre Miquel i què he après d’ell en aquest temps. Primer em va sorprendre el seu vessant artístic en tots els seus sentits. Fer 3-4 poemes a la setmana des de 1980, el seu art en composar sardanes o la destresa la pintura.

Vaig també tenir l’oportunitat de recollir les històries orals que m’explicava en Miquel, que és un pou de saviesa. (Joan Soler i Gironès)

Aprofitant tota aquesta vocació i veient les seves obres, vaig proposar-li d’inserir en el propi llibre algunes partitures i pintures que també havia fet. També vaig dir i fer saber al públic present a la presentació de la memòria prodigiosa i l’amor per la fotografia del Guillamón, especialment, per les postes de Sol.

En Miquel, un caçador de postes de Sol (Joan Soler i Gironès)

La importància i popularitat de la publicació d’aquest llibre ha de ser pel Miquel, li voldria dedicar a ell. (Joan Soler i Gironès)

En Miquel, com agraïment, em va dedicar una poesia uns dies abans de la presentació i per concloure la meva intervenció, vaig pensar dedicar-li una a ell com a resposta. Així doncs, vaig decidir i atrevir-me a fer un petit vers referit a ell i llegir-lo el dia de la presentació. També en vaig llegir un a la Comunitat.

Abans de llegir-los, vaig voler donar molts agraïments. A tots els col·laboradors per cedir fotografies i coneixements, que han fet texts pel llibre, que ens han acompanyat a llocs, que ens han obert les portes de casa seva per veure els pous o caçar anècdotes, etcètera. També a l’AHMOM per la paciència en mi per fer la revisió, també al Jaume Morera i Barreda per les infinites i incalculables hores de feina de maquetació i a la Comunitat Minera per haver fet possible aquest projecte que avui culmina i al mestre Guillamón.

A la Comunitat Minera:

Als de la Minera sempre els trobaràs

ajudant als d’Olesa

Servint aigua al poble des del Mas

O bé difonent cultura i saviesa

A en Miquel:

Caminant o recitant el podràs trobar

mentre navega pels seus records

si escoltes un dels seus poemes, et sorprendrà

Com ell n’hi ha de ben pocs!

Un moment de la presentació. Foto: Quim Moreno

A l’acabar la meva part, el Joan Arévalo va tornar a agafar les paraules i va dir:

En Miquel és una persona que estima molt a Olesa, i nosaltres també l’estimem molt! (Joan Arévalo i Vilà)

Tot seguit, el mateix Joan, va passar unes diapositives del llibre de camp del mestre Miquel on es veu la seva traça artística. També va fer referència al llibre que es presenta.

Aquest llibre té molt de valor i molt poc preu (Joan Arévalo i Vilà)

Tot seguit, va parlar el mestre Miquel Guillamón i Casanovas fent una breu intervenció donant les gràcies a tothom per haver vingut. Va acabar dient, fent referència als poemes que he fet jo mateix a la presentació, la famosa cita i de forma bromista, que diu:

Qui va amb un coix, al cap de l’any ho són tots dos (Miquel Guillamón i Casanovas).

Seguidament van pujar a la tribuna en Josep Maria Pallarès i en Joan Vilà, com a rapsodes, a llegir uns poemes d’en mestre Guillemón.

Recitant les poesies d’en Miquel. Foto: Quim Moreno

Aprofito l’ocasió, amb el permís d’en Miquel Guillemón, per publicar una de les seves poesies més importants i que va merèixer ser guardonat amb el primer premi de la englantina d’Or en els Jocs Florals celebrats a Olesa de Montserrat el mes de maig del 2006.

La Meva Terra: Olesa de Montserrat

Amo tant… la meva terra

que tu, mort, a mi no em dols

sabent que em faràs desferra

perquè el vent de dalt la serra

m’hi barregi sent ja pols.

Et vull tant que t’afalaguen

i em brollen de goig dels ulls

llàgrimes que no s’amaguen,

lliscant per la cara vaguen

i en caure tu les reculls.

Tant et vull que si t’ofenen

bull la sang a dintre meu

i sento com se m’encenen

mil pensaments que em vénen

per defensar l’honor teu.

Si concebuda la vida

una dona em portà al si,

espero que, un cop finida,

tu em donaràs acollida

com la mare ho féu ahir.

3 d’abril del 2006

El regidor de Cultura, en Xavier Rota i Boada, va concloure l’acte dient que ha estat un gran encert haver fet aquests dos llibres. Va agrair-nos als autors i a la Comunitat Minera. En un moment de les seves paraules va dir:

• “Olesa i l’aigua” acabaria essent com “Olesa i l’oli” que des de sempre ha anat lligat.

• La tasca de la Comunitat és immensa i no es pot valorar. La Comunitat també és patrimoni d’Olesa.

(Xavier Rota i Boada)

L’acte va finalitzar amb la signatura de llibres als voltants de les 20.00 hores.

Foto: Quim Moreno

---

DIADA DE SANT JORDI a Olesa de Montserrat

A les 10.00 hores del matí, en Miquel i jo vam trobar-nos davant de la Plaça d’en Fèlix Figueras i Aragay per signar llibres. Es va notar que aquest any la festa era en dissabte i el matí va ser molt transitat. Vam signar una quarantena de llibres.

Al migdia, però, van començar a aparèixer uns núvols amenaçadors que anunciaven canvi de temps imminent i així va ser. Tot i que no va arribar a ploure, simplement quatre gotes, les llibreries presents a la plaça van decidir continuar, però amb molta alerta. El vent, però, feia acte de presència. Als volts de les set de la tarda van decidir definitivament tancar la parada. No obstant això, els carrers es van buidar i molta gent no va sortir a passejar fet que va aixafar la festa per la tarda. L’any vinent, la diada serà en diumenge i esperem que faci Sol. Sant Jordi, el dia més bonic de l’any.

El llibre es pot adquirir a les llibreries del poble o bé, si ho preferiu, a la Comunitat Minera Olesana. Properament, farem sortides seguint els itineraris urbans i llegint les poesies, però ja us anirem informant.

Els dos autors aguantant els dos volums el matí de la diada. Foto: Anna V. Carrera

Els llibres editats per la Comunitat Minera. Foto: Joan Soler Gironès

Parades de llibres a la Plaça d’en Fèlix Figueras. Foto: Jordi López Guevara

parada de venda de roses. Foto: Jordi López Guevara

Els dos autors signant llibres als olesans. Foto: Jordi López Guevara

En Josep Maria Sibina també va estar a la plaça signant els nou llibre “les poesies més atrevides”. Foto: Jordi López Guevara

 

#NetejaMontserrat

El dia 3 de gener del 2016, vaig pujar a Montserrat per donar un cop de mà a l’acte col·lectiu organitzat per la Creu Roja de Montserrat per tal de netejar de deixalles els camins més turístics de l’entorn del Monestir de Montserrat, per una banda, el camí ample que passa per Sant Miquel i arriba fins al Pla de les Taràntules (Estació superior Sant Joan) i per altra banda, el camí de les Escales fins a l’ermita de Santa Anna per també acabar arribant al Pla de les Taràntules.

Acompanyat per l’Eliseo, el Sergio i el David Olmos, vam resseguir amb una cinquantena de persones més el camí ample recollint una gran varietat de deixalles. També vam desviar-nos un tros per el camí que va a a la miranda del Fra Garí i també vam agafar la drecera de Sant Miquel.

Papers, mocadors usats, ampolles de vidre (alguna plena), llaunes, refrescs, vidres, ampolles de plàstic, fragments de roba, etcètera.

Tots els voluntaris vam dipositar les deixalles classificades en diferents bosses al Pla de les Taràntules per tal de què l’equip de la Creu Roja ho recollís i seguidament procedís a pesar-ho i reciclar-ho. El resultat va ser:

Plàstic: 70 kg
Vidre: 89 kg
Paper/cartró: 8 kg
Rebuig/altres: 88 kg

TOTAL: 255 KG

Queda clar que els turistes són (i som) poc sensibles per la conservació del medi i l’espai natural. Aquí podem veure el resultat de quantitat de deixalles en aquest recorregut de 2-3 quilòmetres.

També hem de tenir en compte que a Montserrat hi arriben anualment 2,4 milions de persones segons les estadístiques del qual el 60%(aproximadament) ascendeixen o descendeixen per aquest camí turístic que connecta el Monestir amb Sant Joan.

Fotografia de grup. Foto: Fede Fosalba

Una part de les deixalles recollides. Foto: Fede Fosalba

Part de l’equip organitzador. Foto: Fede Fosalba

En resum, ha estat una bona iniciativa per part de l’equip de la Creu Roja de Montserrat.

Creu Roja Montserrat: https://www.facebook.com/creurojamontserrat

“Tu hi poses la il·lusió, nosaltres hi posem les cames”

Si us pregunto com es pot pujar a una persona amb problemes de mobilitat a Sant Jeroni, al cim de la muntanya de Montserrat, ho veieu possible? Doncs aquesta és una vivència que em va passar el passat 17 de setembre.

Tot va començar quan la regidoria de Benestar Social de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat, la Sra. Georgina Muñoz, em va convidar a participar en una experiència molt engrescadora!. La peripècia era pujar a dalt del cim a la Montse Caba, una dona olesana que seva vida quotidiana va lligada a una cadira de rodes!

Quan la Georgina m’ho va proposar per primera vegada no m’acabava d’encaixar, però sí… la cosa anava de debò! Vaig poder comprovar que no era pas una presa de pèl sinó que anava en serio quan em vaig trobar a la Montse Caba i, poca estona després aquell mateix 17 de setembre a l’estació de Monistrol del Cremallera de Montserrat,  la Joëlette! 

Vam pujar amb cremallera fins al Monestir i després amb funicular de Sant Joan fins a l’estació superior. Començava el gran viatge! L’associació Rodamunt volia complir el somni de la Montserrat Caba, doncs pujar-la al cim de Montserrat, quin fet més especial, no? La Montserrat a dalt de Montserrat!

Amb una persona al darrere, dues al davant i una a cada costat de la cadira només quedava empènyer! Érem unes quinze persones que ens anàvem rellevant i de tant en tant ens paràvem a observar el paisatge! Vaig tenir l’honor de poder-los explicar diferents curiositats sobre aquesta bella muntanya!

Ensenyant el paisatge a la Montse! Una vivència única!

Al cap d’una hora i mitja ens vam parar a l’ermita de Sant Jeroni per agafar aire i fer l’últim esforç! Tornàvem a agafar la Joëlette i a rodar cap amunt. Doncs sí, vam arribar al cim entre uns forts ànims i aplaudiments de gent anònima que ens van veure arribar.

A dalt, la Montse va quedar meravellada sobre l’immens paisatge que s’obria davant seu. I es que la Montse Caba és una autèntica aventurera! Quan una persona vol fer realitat els somnis d’algú altre, tot és possible. Nosaltres hi vam posar les cames, ella hi va posar la il·lusió!

Amb un bon grapat de fotografies, petons i agraïments, vam fer el camí de tornada!

La Montse Caba asseguda a la Joëlette i membres de Rodamunt (taronja) tornant cap a l’estació superior del funicular de Sant Joan

Baixant les escales del cim de Montserrat

Tot seguit es mostra un vídeo de l’expedició a Sant Jeroni amb cadira de rodes. Fet per l’associació Rodamunt. El vídeo és molt emocionant, només l’heu de veure!

 

 

---

Projecte Olesa inclusiva

Dins de les meves sortides guiades i culturals que porto a terme cada setmana vaig pensar que aquestes sortides amb tan de ressò no podien quedar restringides a les persones amb discapacitat i perquè no fer-les també inclusives per a tothom. Les sortides inclusives, són sortides en què hi participen a la vegada gent amb i sense problemes de discapacitat.

Vam fer una sortida recorrent les fonts urbanes. Vam veure en primer lloc la font de Can Carreras, el pou de Santa Oliva, les fonts de la Plaça de les Fonts i la font de Can Solé. Els participants van descobrir moltes curiositats. Espero que aquesta no sigui la última d’aquestes sortides inclusives

Explicacions sobre la font de Can Solé

Començant la ruta de les fonts urbanes de manera inclusiva

Començant la ruta de les fonts urbanes

---

L’adopció de la cadira Joëlette a Olesa!

I així va ser com al mes de novembre, va arribar des de França una nova cadira Joëlette comprada per l’ajuntament d’Olesa de Montserrat. La vam batejar el dia 27 de novembre davant de molta gent! Així doncs, es presentava a la societat la nova cadira!

El mateix dia, Juan Carlos Vázquez, també de l’associació Rodamunt ens va presentar el seu llibre ¡Estamos en la cumbre! Discapacitados en la montaña al Saló de Sessions de l’Ajuntament.

---

I ara què?

Ara solament falta buscar persones voluntàries i interessades en fer un curset per a formar-se per portar la cadira Joëlette i animar-se en aquest projecte. És obert a tothom!

Com bé deia en Juan Carlos, un cop toques la cadira, t’hi enganxes! És un vici en benefici dels usuaris, els discapacitats.

La intenció és fer un poble sense barreres, és a dir, apte per a tothom. De moment ja podem dir que l’accés a la muntanya al municipi està garantit per al 100% dels olesans! Pensa que uns hi posen la il·lusió, els altres hi posen les cames…

3 anys, 7 mesos i 27 dies després…

3 anys, 7 mesos i 27 dies després… o el que vindria a ser el mateix, 1337 dies després em torno a asseure a la mateixa taula. Aquest cop potser ja no tan neguitós com aquell dia, amb més habilitat per parlar amb públic i amb força experiència a l’esquena.

Fa 3 anys, 7 mesos i 27 dies era 21 d’abril de 2012, el dia que presentava el meu primer llibre a la societat per primera vegada.

Tot va començar el 2009, tot cursant el Batxillerat a l’escola Cooperativa d’Ensenyament Daina-Isard SCCL del qual se’m proposa fer el treball de recerca. Amb una clara idea de fer-ho amb quelcom relacionat amb la geografia local, començo a polir la idea i emprenc la trepidant aventura de fer una guia d’excursionisme del municipi d’Olesa de Montserrat.

El treball és puntuat amb la màxima qualificació a l’escola i se m’obre la porta de presentar-ho als Premis Recerca Vila d’Olesa organitzats per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i no dubto en presentar-m’hi.

El 9 del juny del 2010 se’m concedeix el 1r premi de l’esmentat concurs. El següent pas és la publicació, vaig a veure de seguida el govern local existent al 2010 (PSC-CIU), però no hi veuen interès. Passen dos anys silenciosos i amb el canvi de govern local amb les eleccions del 2011, en què entra al govern municipal el Bloc Olesà, el nou regidor d’Esports Pere Oleart Comellas em proposa de seguida si estaria interessat personalment en publicar el treball. No ho dubto i accepto la idea tan esperada!

Passa gairebé un any en què es fan varis passos com buscar editorial, que acaba sent la Comunitat Minera Olesana Sccl i es signa un conveni amb l’Ajuntament (per tenir els drets del concurs guanyat). Posteriorment el llibre s’actualitza gràficament, es maqueta de manera professional pel dissenyador gràfic Jaume Morera Barreda i s’envia a impremta.

Així doncs, es publica per primera vegada el 21 d’abril de 2012 amb una impressió de 1000 exemplars. En el primer cap de setmana es venen uns 250 exemplars de cop i segueix amb una venda constant fins a l’estiu del 2015 en què s’exhaureixen. En aquest període de temps també es presenta a 14 municipis catalans, entre ells a Barcelona, concretament al Centre Excursionista de Catalunya o bé al Centre Excursionista de Terrassa, etcètera.

Presentació oficial el 21 d’abril del 2012. Sala plena de gom a gom

• Entrevista radiofònica a Olesa Ràdio (19/4/2012).
• Presentació Oficial a la Comunitat Minera Olesana SCCL. (21/4/2012).
• Tertúlia radiofònica des de la Biblioteca Sta. Oliva d’Olesa de Montserrat. Olesa Ràdio (25/4/2012).
• Presentació al Centre Excursionista de Terrassa (CET). (13/6/2012).
• Presentació als actes de la diada nacional de Catalunya a Vacarisses (14-15/9/2012).
• Presentació – tertúlia al Correllengua d’Olesa de Montserrat 2012 (10/10/2012).
• Presentació a Associació Excursionista 4000 peus de Collbató. A Collbató (9/11/2012).
• Presentació al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (13/11/2012).
• Presentació al Centre Excursionista de Catalunya a Barcelona (5/2/2013).
• Entrevista radiofònica pel programa Via Verda de la ràdio “La Xarxa”. (10/2/2013).
• Presentació al Col·lectiu Esparreguerí de Recerques a Esparreguera (16/2/2013).
• Presentació a Casa de Cultura d’Abrera (20/4/2013)
• Presentació a biblioteca Mestre Martí Tauler a Rubí (2/5/2013)
• Presentació a Sant Feliu de Codines (8/11/2013)

Ara doncs, a finals de 2015, encara havent-hi demanada, l’empresa editorial torna a fer una reimpressió de 500 exemplars més.

Per aquest motiu, el 19 de desembre del 2015 a les 18.30 h es presenta la segona edició del llibre “Guia excursionista. Olesa de Montserrat i entorns a la seu social de la Comunitat Minera Olesana Sccl situada al Carrer Alfons Sala, 42 amb una assistència de 25-30 persones

La segona edició de la “Guia Excursionista. Olesa de Montserrat i entorns”

L’acte va començar amb unes paraules introductòries del President de la Comunitat Minera Olesana, el Senyor Joan Arévalo en què va fer explicacions del per què de les reedicions.

La paraula, tot seguit, la vaig prendre jo i vaig explicar com havia anat aquests 3 anys, 7 mesos i 27 dies després de la primera presentació oficial de la guia el dia 21 d’abril del 2012.

Una de les primeres coses que vaig voler manifestar va ser la sorpresa de què aquest llibre s’hagués exhaurit després d’haver fet una tirada inicial de 1000 exemplars i de què ara se’n hagin fet 500 més per la demanda constant que hi ha per adquirir-lo. Vaig voler expressar que, quan va sortir a la llum per primera vegada jo esperava que solament es vendrien uns 250 exemplars en tota la vida, però la sorpresa va arribar quan en un sol cap de setmana d’aquell Sant Jordi del 2012 es va vendre aquesta quantitat de 250 llibres de cop.

Entre altres coses vaig recordar com va néixer aquest llibre com a treball de recerca a l’Escola Daina-Isard el 2010. Després, tot el procediment de com va esdevenir una publicació.

Joan Soler i Gironès

També vaig voler explicar com és d’important el nostre terme a nivell patrimonial i que és molt peculiar i singular! Jo no em conec tota la muntanya olesana i mai l’arribaré a conèixer del tot per molt que hi tresqui.

També vaig voler explicar les diferents presentacions realitzades per arreu de Catalunya com també altres països del món on he detectat que hi ha aquest llibre. Un dels països amb més guies són Alemanya i Argentina.

Per acabar la meva intervenció vaig explicar la meva aventura com a escriptor i tots els llibres que he desenvolupat fins avui dia i els projectes que tinc entre mans de cara al futur.

Muntatge fotogràfic de la presentació de la segona edició

A part de la presentació de la segona edició de la guia excursionista d’Olesa, també es va aprofitar el mateix acte per presentar un altre llibre reeditat com és els “50 anys d’història olesana” d’Elies Valldeperas i d’Alfons Baiona.

No obstant això, també es va voler fer ressò dels altres dos llibres editats per la Comunitat Minera Olesana que són “La Passió d’Olesa. Pas a pas” d’Elies Valldeperas i d’Alfons Baiona com també el llibre “L’aigua: patrimoni d’Olesa de Montserrat. Itineraris poètics. Volum II”.

Totes aquestes publicacions s’han d’agrair amb majúscules a la Comunitat Minera Olesana per la seva ferma voluntat per conservar i difondre els coneixements olesans! Si no fos per ells, de ben segur que les anècdotes, records i savieses desapareixerien amb el pas del temps…

Els diferents autors amb els seus llibres

Els diferents autors amb els seus llibres

 

L’acte es donava per finalitzat amb unes breus paraules de l’Alcaldessa d’Olesa, la senyora Pilar Puimedon i unes paraules de cloenda del mateix president de la Comunitat Minera Olesana, el Sr. Joan Arévalo.

Espero doncs que d’aquí a 3 anys, 7 mesos i 27 dies pugui tornar a seure a la mateixa cadira i tornar a presentar una nova edició d’aquest llibre tan exitós.