El llibre “Fonts de Montserrat i indrets amb aigua” obté el Premi de l’Aigua 2018

A finals de febrer rebia una trucada inesperada del Sr. Xavier Latorre, president de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua (ACAA), per comunicar-me que havia estat escollit com a un dels guanyadors dels Premis de l’Aigua 2018, juntament amb onze finalistes més. Des de l’any 2000, aquesta associació concedeix aquest reconeixement a empreses, a particulars, a autors de publicacions editorials i a altres ens.

Una de les primeres iniciatives de l’Associació fou la instauració dels Premis de l’Aigua, que enguany arriben a la 19a edició. Aquests Premis van néixer amb la pretensió de guardonar, de forma no dinerària, les actuacions i trajectòries més destacades relacionades amb l’aigua en els àmbits de la investigació, de la informació, professionals, empresarials, mediambientals, etc.

Segons la informació facilitada per aquesta entitat, el mecanisme de selecció dels premiats de cada any consisteix en el fet que els socis i afins a l’associació formulen les propostes que consideren més adients, les quals es sotmeten a la consideració d’un Jurat extern, nomenat per la Junta Directiva de l’Associació, dins el qual aquesta no es reserva cap presència en forma de vot. El Jurat, cada any diferent, sempre està integrat per cinc personalitats de reconegut prestigi a Catalunya.

La celebració de l’edició d’enguany, es va celebrar el dimarts 20 de març a dos quarts de vuit del vespre a la seu del Col·legi d’Enginyers Tècnics i d’Obres Públiques de Catalunya, situat al carrer Numància de Barcelona.

Va obrir l’acte el Sr. Xavier Font, l’amfitrió de la seu on es va realitzar la cerimònia i també degà del Col·legi d’Enginyers; posteriorment el Sr. Xavier Latorre, president de l’ACAA va fer un parlament introductori fent especial esment a les tasques de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua; i tot seguit, el Sr. Lorenzo Correa, de l’Agència Catalana de l’Aigua va fer una reflexió personal i posteriorment va nomenar i cridar a recollir el premi a tots els finalistes. Cada premiat, va disposar d’alguns minuts per donar els agraïments.

Captura de pantalla 2018-03-20 a les 22.18.35

Al meu torn, vaig donar les gràcies pel reconeixement a l’organització, al Jurat i també a tots els col·laboradors que amb menys o més intensitat han fet possible l’obra. Així com a l’editorial per confiar en mi a l’hora d’encarregar-me el projecte.

No me’n vaig estar de fer esment de la riquesa paisatgística i patrimonial que tenim a Catalunya, però que no hi prestem molta atenció. En el cas de Montserrat, per exemple, majoritàriament posem el focus al patrimoni monumental i religiós, però no ens fixem que el seu entorn natural també presenta un distès patrimoni hídric amb la presència d’una inumerable xarxa de fonts i surgències naturals, a més a més d’unes enginyoses infraestructures relacionades amb l’aigua com basses, cisternes, pous, canalitzacions, etcètera.

Durant el desenvolupament del treball, em va sobtar l’enginy aplicat al món eremític per tal d’aprofitar fins a l’última gota d’aigua, com també la surgència intermitent de les mentideres de Montserrat que a parer meu són un dels espectacles naturals des del punt de vista geològic i hidrològic més impressionants del país.

No vaig acabar la meva intervenció sense felicitar als altres guanyadors i, en especial, a la Comunitat Minera Olesana, també premiada pel seu 150è aniversari. I també vaig fer esment que gràcies a ells, he pogut arribar fins aquí perquè han estat ells qui m’han aplanat el camí per publicar diferents llibres.

FullSizeRender

Donant les gràcies pel premi

IMG_6418

Fotografia amb el Sr. Xavier Latorre, president de l’ACAA

El llibre pel qual he estat premiat, Fonts de Montserrat i indrets amb aigua, fou editat i publicat per Farell Editors el juny del 2017.

Portada del llibre de Montserrat

Tot va començar a finals de febrer del 2014, després d’aparèixer en un reportatge del programa Espai Terra de Televisió de Catalunya que vaig establir contacte amb l’editorial. Així començava un periple de 39 mesos (3 anys i 3 mesos) de feina per confeccionar un llibre que parlés de l’aigua a Montserrat. No era una labor fàcil, ja que aquesta muntanya sempre s’ha caracteritzat per ser una “muntanya seca” per la seva geologia i geomorfologia.

Els dos primers anys, vaig haver de fer front a la manca de pluja, que em va portar dificultats per desenvolupar l’estudi, però finalment, el 2016 va ser un any més generós i em va permetre fotografiar diferents punts d’aigua i treballar més còmodament.

Si parlem de l’estrctura, el llibre es divideix en 15 itineraris dels quals la primera meitat suggereix un seguit d’itineraris per l’interior del massís i els restants proposen diferents recorreguts pels municipis que abracen la muntanya. D’aquestes rutes, s’intenta arribar a tots els públics amb itineraris curts i llargs i alhora de diferent dificultat. A part del cos central, que és el més important, el llibre té una part introductòria amb diferents apartats i explicacions que contextualitzen el massís i la relació amb l’aigua. I clou amb un índex de coordenades per facilitar la cerca dels indrets amb aigua.

Com a autor d’aquest llibre i de cinc més, aqesta diada de Sant Jordi, estaré a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay signant autògrafs.

Anuncis

“Tu hi poses la il·lusió, nosaltres hi posem les cames”

Si us pregunto com es pot pujar a una persona amb problemes de mobilitat a Sant Jeroni, al cim de la muntanya de Montserrat, ho veieu possible? Doncs aquesta és una vivència que em va passar el passat 17 de setembre.

Tot va començar quan la regidoria de Benestar Social de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat, la Sra. Georgina Muñoz, em va convidar a participar en una experiència molt engrescadora!. La peripècia era pujar a dalt del cim a la Montse Caba, una dona olesana que seva vida quotidiana va lligada a una cadira de rodes!

Quan la Georgina m’ho va proposar per primera vegada no m’acabava d’encaixar, però sí… la cosa anava de debò! Vaig poder comprovar que no era pas una presa de pèl sinó que anava en serio quan em vaig trobar a la Montse Caba i, poca estona després aquell mateix 17 de setembre a l’estació de Monistrol del Cremallera de Montserrat,  la Joëlette! 

Vam pujar amb cremallera fins al Monestir i després amb funicular de Sant Joan fins a l’estació superior. Començava el gran viatge! L’associació Rodamunt volia complir el somni de la Montserrat Caba, doncs pujar-la al cim de Montserrat, quin fet més especial, no? La Montserrat a dalt de Montserrat!

Amb una persona al darrere, dues al davant i una a cada costat de la cadira només quedava empènyer! Érem unes quinze persones que ens anàvem rellevant i de tant en tant ens paràvem a observar el paisatge! Vaig tenir l’honor de poder-los explicar diferents curiositats sobre aquesta bella muntanya!

RA1

Ensenyant el paisatge a la Montse! Una vivència única!

Al cap d’una hora i mitja ens vam parar a l’ermita de Sant Jeroni per agafar aire i fer l’últim esforç! Tornàvem a agafar la Joëlette i a rodar cap amunt. Doncs sí, vam arribar al cim entre uns forts ànims i aplaudiments de gent anònima que ens van veure arribar.

A dalt, la Montse va quedar meravellada sobre l’immens paisatge que s’obria davant seu. I es que la Montse Caba és una autèntica aventurera! Quan una persona vol fer realitat els somnis d’algú altre, tot és possible. Nosaltres hi vam posar les cames, ella hi va posar la il·lusió!

Amb un bon grapat de fotografies, petons i agraïments, vam fer el camí de tornada!

RA3

La Montse Caba asseguda a la Joëlette i membres de Rodamunt (taronja) tornant cap a l’estació superior del funicular de Sant Joan

RA5

Baixant les escales del cim de Montserrat

Tot seguit es mostra un vídeo de l’expedició a Sant Jeroni amb cadira de rodes. Fet per l’associació Rodamunt. El vídeo és molt emocionant, només l’heu de veure!

 

 


Projecte Olesa inclusiva

Dins de les meves sortides guiades i culturals que porto a terme cada setmana vaig pensar que aquestes sortides amb tan de ressò no podien quedar restringides a les persones amb discapacitat i perquè no fer-les també inclusives per a tothom. Les sortides inclusives, són sortides en què hi participen a la vegada gent amb i sense problemes de discapacitat.

Vam fer una sortida recorrent les fonts urbanes. Vam veure en primer lloc la font de Can Carreras, el pou de Santa Oliva, les fonts de la Plaça de les Fonts i la font de Can Solé. Els participants van descobrir moltes curiositats. Espero que aquesta no sigui la última d’aquestes sortides inclusives

11108838_998858680135620_3054914471323771887_n

Explicacions sobre la font de Can Solé

12189738_998858720135616_5734438275302057752_n

Començant la ruta de les fonts urbanes de manera inclusiva

12190966_998802756807879_3879209753229250888_n

Començant la ruta de les fonts urbanes


L’adopció de la cadira Joëlette a Olesa!

I així va ser com al mes de novembre, va arribar des de França una nova cadira Joëlette comprada per l’ajuntament d’Olesa de Montserrat. La vam batejar el dia 27 de novembre davant de molta gent! Així doncs, es presentava a la societat la nova cadira!

El mateix dia, Juan Carlos Vázquez, també de l’associació Rodamunt ens va presentar el seu llibre ¡Estamos en la cumbre! Discapacitados en la montaña al Saló de Sessions de l’Ajuntament.


I ara què?

Ara solament falta buscar persones voluntàries i interessades en fer un curset per a formar-se per portar la cadira Joëlette i animar-se en aquest projecte. És obert a tothom!

Com bé deia en Juan Carlos, un cop toques la cadira, t’hi enganxes! És un vici en benefici dels usuaris, els discapacitats.

La intenció és fer un poble sense barreres, és a dir, apte per a tothom. De moment ja podem dir que l’accés a la muntanya al municipi està garantit per al 100% dels olesans! Pensa que uns hi posen la il·lusió, els altres hi posen les cames…