A finals de febrer rebia una trucada inesperada del Sr. Xavier Latorre, president de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua (ACAA), per comunicar-me que havia estat escollit com a un dels guanyadors dels Premis de l’Aigua 2018, juntament amb onze finalistes més. Des de l’any 2000, aquesta associació concedeix aquest reconeixement a empreses, a particulars, a autors de publicacions editorials i a altres ens.
Una de les primeres iniciatives de l’Associació fou la instauració dels Premis de l’Aigua, que enguany arriben a la 19a edició. Aquests Premis van néixer amb la pretensió de guardonar, de forma no dinerària, les actuacions i trajectòries més destacades relacionades amb l’aigua en els àmbits de la investigació, de la informació, professionals, empresarials, mediambientals, etc.
Segons la informació facilitada per aquesta entitat, el mecanisme de selecció dels premiats de cada any consisteix en el fet que els socis i afins a l’associació formulen les propostes que consideren més adients, les quals es sotmeten a la consideració d’un Jurat extern, nomenat per la Junta Directiva de l’Associació, dins el qual aquesta no es reserva cap presència en forma de vot. El Jurat, cada any diferent, sempre està integrat per cinc personalitats de reconegut prestigi a Catalunya.
La celebració de l’edició d’enguany, es va celebrar el dimarts 20 de març a dos quarts de vuit del vespre a la seu del Col·legi d’Enginyers Tècnics i d’Obres Públiques de Catalunya, situat al carrer Numància de Barcelona.
Va obrir l’acte el Sr. Xavier Font, l’amfitrió de la seu on es va realitzar la cerimònia i també degà del Col·legi d’Enginyers; posteriorment el Sr. Xavier Latorre, president de l’ACAA va fer un parlament introductori fent especial esment a les tasques de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua; i tot seguit, el Sr. Lorenzo Correa, de l’Agència Catalana de l’Aigua va fer una reflexió personal i posteriorment va nomenar i cridar a recollir el premi a tots els finalistes. Cada premiat, va disposar d’alguns minuts per donar els agraïments.
Al meu torn, vaig donar les gràcies pel reconeixement a l’organització, al Jurat i també a tots els col·laboradors que amb menys o més intensitat han fet possible l’obra. Així com a l’editorial per confiar en mi a l’hora d’encarregar-me el projecte.
No me’n vaig estar de fer esment de la riquesa paisatgística i patrimonial que tenim a Catalunya, però que no hi prestem molta atenció. En el cas de Montserrat, per exemple, majoritàriament posem el focus al patrimoni monumental i religiós, però no ens fixem que el seu entorn natural també presenta un distès patrimoni hídric amb la presència d’una inumerable xarxa de fonts i surgències naturals, a més a més d’unes enginyoses infraestructures relacionades amb l’aigua com basses, cisternes, pous, canalitzacions, etcètera.
Durant el desenvolupament del treball, em va sobtar l’enginy aplicat al món eremític per tal d’aprofitar fins a l’última gota d’aigua, com també la surgència intermitent de les mentideres de Montserrat que a parer meu són un dels espectacles naturals des del punt de vista geològic i hidrològic més impressionants del país.
No vaig acabar la meva intervenció sense felicitar als altres guanyadors i, en especial, a la Comunitat Minera Olesana, també premiada pel seu 150è aniversari. I també vaig fer esment que gràcies a ells, he pogut arribar fins aquí perquè han estat ells qui m’han aplanat el camí per publicar diferents llibres.
Donant les gràcies pel premi
Fotografia amb el Sr. Xavier Latorre, president de l’ACAA
El llibre pel qual he estat premiat, Fonts de Montserrat i indrets amb aigua, fou editat i publicat per Farell Editors el juny del 2017.
Tot va començar a finals de febrer del 2014, després d’aparèixer en un reportatge del programa Espai Terra de Televisió de Catalunya que vaig establir contacte amb l’editorial. Així començava un periple de 39 mesos (3 anys i 3 mesos) de feina per confeccionar un llibre que parlés de l’aigua a Montserrat. No era una labor fàcil, ja que aquesta muntanya sempre s’ha caracteritzat per ser una “muntanya seca” per la seva geologia i geomorfologia.
Els dos primers anys, vaig haver de fer front a la manca de pluja, que em va portar dificultats per desenvolupar l’estudi, però finalment, el 2016 va ser un any més generós i em va permetre fotografiar diferents punts d’aigua i treballar més còmodament.
Si parlem de l’estrctura, el llibre es divideix en 15 itineraris dels quals la primera meitat suggereix un seguit d’itineraris per l’interior del massís i els restants proposen diferents recorreguts pels municipis que abracen la muntanya. D’aquestes rutes, s’intenta arribar a tots els públics amb itineraris curts i llargs i alhora de diferent dificultat. A part del cos central, que és el més important, el llibre té una part introductòria amb diferents apartats i explicacions que contextualitzen el massís i la relació amb l’aigua. I clou amb un índex de coordenades per facilitar la cerca dels indrets amb aigua.
Com a autor d’aquest llibre i de cinc més, aqesta diada de Sant Jordi, estaré a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay signant autògrafs.
Joan Soler i Gironès 